Festa « El blog d’en SiG

19 juliol - Love Parade

divendres 18 juliol 2008

Ja ho he dit abans, però faig un post per fer l’anunci. Ens anem a la Love Parade a Dortmund. El Joan, un Canadenc que coneix en Joan i jo. Sortim a les 3 de la matinada cap allà i aguantarem la pallissa del schönes wochenende dels collons. Serà un cap de setmana on el denominador comú serà no dormir. I no es que vagi en les milllors condicions, perquè són les 19:30 ara i buff, estic petain petain. La festa en mig d’una autopista. Com a estrelles que conegui….Hawtin und Moby…legen im Love Parade auf!

Us deixo un enllaç d’en Hawtin al Weekend, per a que us imagineu lo que ens espera allà. Com diu en un dels comentaris del video…això són els estius a Berlin, la penya abrigadíssima…..i rebentada. I vaya festival que es lia allà a dalt de l’edifici Sharp..collons encara hi haig d’anar.

Au fins diumenge o dilluns, això si no morim.

Escrit dins de Berlin, Cultural, Dia a dia, Festa, musica | 9 comentaris »

Soparillo al pis

divendres 18 juliol 2008

Bueno ahir lo que havia de ser un sopar de dos es va convertir en un sopar de 6. Vaig quedar amb la Juli i jo feia una truita de patates, després es van apuntar la Marit i la Romana, una amiga de la Romana i un amic de la Marit. Ahhh i els meus colegues Vi, Cava i Birra. Aquest cop, la forma de la truita no em va quedar massa bé, però tenia bon gust. Vaig donar el meu toc de gràcia als alemanys, a més ajuda a treure atenció a la truita si no et queda bé. Fer pa amb tomata! Vam sucar els panets i au, a sobre la truita.

Vam estar xerrant bastant. Entre moltes coses, vaig explicar coses de la cultura catalana i intentar fer entendre pq no hi ha unitat a Espanya, tasca difícil de fer quant ets fora a un altre país. Després els postres ja habituals de la Juli i a dormir més content que un gínjol.

Ara escolto un cd d’una sessió grabada al Berghain, Mixed by André Galluzzi, que em va passar ahir la Juli, grabat de l’original. Crec que el cd pot donar un ambient guapo dins l’habitació quan s’escaigui. De fet, ja l’he escoltat a casa seva i sé que si que el dona.

I avui anem cap a Dortmund, a la Love Parade. A les 3 de la matinada sortim cap allà. Serà una mica mortaldat perquè avui ja no he dormit massa i el cap de setmana pinta eixalabrat eixalabrat.

Vinga petonets!

Escrit dins de Berlin, Dia a dia, Festa, musica | 1 comentari »

Festa a Kreutzigerstrasse

dissabte 5 juliol 2008

Fiestuqui al meu carrer. Que maco està. Pies negros, mellados, indiferents i més varietat de gent ronda per aquí. Després baixaré amb les del pis i vindrà la Raquel i el Joan i potser el Jordi. A vere que es marquen al vespre…ara fan concerts, la gent privant i menjant, speakers fent sortejos…un bon ambient. I des de casa he fet un parell de fotos. Es pot dir que estic com a casa…..o com peix a l’aigua

Escrit dins de Berlin, Dia a dia, Festa | 4 comentaris »

Boda berlinesa

diumenge 8 juny 2008

Ja fa 3 setmanes vaig anar a una boda. I encara no ho havia comentat aquí al blog. Es casaven l’Oliver, un tandem que tinc des d’octubre, i la Maria, una alemanya amb origen espanyol.

La boda va estar molt bé. Hi hauria com 80 persones. I que sàpiga tots eren alemanys menys 8 espanyols i dos suecs.

Primer vam anar a l’esglèsia sense dinar i a les 14 es casaven. Estava situada a Neuköln I la meva presència era important. Vaig haver de sortir davant de les 80 persones a recitar dos textos en espanyol. Bufff…em vaig posar nerviós en un i per acabar el tema ràpid vaig llegir cagant llets. Alemanys que no entenien res m’ho van dir i tot, que llegia ràpid. Per cert, a alemanya són un conyàs també anar a les esglèsies….aquest cop no entenia res del que deien i també vaig badallar com 7 vegades.

Després de l’esglèsia, els nuvis tallen el tronc i els altres fem cavilles, mentres esperem a fer-nos la foto amb ells.

Al sopar de conya. El banquet es va fer al Ethnological Museum, al districte de Zehlendorf-Steglitz. Vam menjar al museu de, al districte de Zehlendorf . Vam jalar molt, vam pimplar molt i vam fer jocs. Em vaig quedar xerrant amb la gent i vai aguantar fins les 3 amb la colla de l’Oli i la Maria.

Amb una noia del grup ja li vai dir que quan tingui el meu bar de tapes, la convido….em va fer gràcia que fa dos dies la vaig veure i m’ho va recordar.

En fi, que em va fer molta il·lusió poder anar a una boda a Berlin. En menys d’un any he tingut la sort d’anar a una boda berlinesa.

Escrit dins de Berlin, Dia a dia, Festa | 2 comentaris »

Si no és el Rosis…

diumenge 25 maig 2008

….doncs entrem a una altra banda. Deu ni do divendres…els 3: Joan, Jordi i jo contra els alemanys. A Warschauer. No va guanyar ningú. Arrivem a Warschauer i acabem en una cantonada d’un semàfor fent botellon. Potser hi havia algun lloc més cómode per fer-lo però no sé perquè ens vam quedar allà plantats i de peu paliquejant i al final ja descollonant-nos.

Després al Die Tagung, on ens posem a parlar de la vida, de si la nostra vida ja està escrita, que si podem programar a algú com una persona….i després els hi preguntem a uns espanyols “que avui on es surt”. Però no tenien ni idea….dos pavets espanyolets guayóns que vivien allà no ens van saber dir res. Bueno nosaltres també sóm la òstia. Preguntem si coneixen cases on es faci una festa….clar, potser és difícil saber-ho.

Després quan pensàvem que només erem 3….doncs van aparéixer 3 més. I el seu nom? Voilà siii. Es diuen els tres Jäggi. I acabem decidint el lloc on anar. Decidim anar al Rosis, per jugar volley platja a les 8 del matí, però incomprensiblement està xapat. Total que acabem a la del costat. Kein Problem, oder?

Local electrònic…comencem a xerrar amb la penya i a demanar…després. Una italiana recordo que em va enviar a fregir espàrrecs i ja no sé ni perquè. Vam conéixer alguna dona casada amb 29 anys. Fins i tot una va portar el fill a la festa.

Al final com que feia sol la gent estava a fora petant-la i prenent-lo. Però ja era tard i ens vam anar. Després dormida vestit i em vaig aixecar que ja havia perdut una entrevista de pis….bueno tenia calefacció de carbó. No em molava tant i estava una mica a cuenca.

Escrit dins de Berlin, Festa | 5 comentaris »

Visites de Bremen

dimarts 13 maig 2008

Bueno divendres vam quedar amb unes visites que venien de Bremen. En Vicent i dues amigues seves. Erasmus. Vam anar al bareto-discoteca a fer unes Astra. La foto tots els presents. També hi havia un canadenc (el del gorret) que van conèixer al seu hostal. Estava fent un viatge per Europa de tres mesos, i el seu destí: Moskau.

I després l’omnipresent Jäggi va aparèixer amb naltros. Ens va acompanyar a l’entrada de la Köpi, i després a dins el Maria. Regatejant vam entrar per 7 euros….però aquella nit el Maria no em va molar massa. Drumm & Bass destructiu. Era un heavy reconvertit a electrònic el qui punxava. I no sé…que estava sonat.

Ens vam trobar a gent per a dins el Maria. I en vam conèixer. I després cap a la Köpi a les 6. Era gratis ja, i la música li pegava 30 voltes a la del Maria. Però bueno, vam fer una cerveseta i cap a casa.

Bueno doncs des d’aquí saludar a en Vicent i companyia i si torneu per aquí digueu-me quelcom altre cop.

Tschüss!

Escrit dins de Berlin, Festa | 2 comentaris »

Karnaval der Kulturen

dilluns 12 maig 2008

Ahir vam celebrar el carnaval de les cultures de Berlin, 2008. Vam anar el Joan, la Raquel, la Yvonne i jo. Festa per tot lo alt im Frei, a l’aire lliure, al carrer. Bueno anaven passant els carros amb la gent disfressada, i amb música dels països als quals representaven cadascú. La gent estava volcada al carrer i al carnaval. I com no, feia solet. Aquí a Berlin ja portem potser 2 setmanes amb sol. És genial….ja era hora.

Després del carnaval ens escarxofem a la gespa i xerrem una mica assaborint una cervesa….més barata que les Sternburg…i venuda per un valencià i un basc.

Al vespre, la Martina em va deixar plantat. Havíem d’anar al Watergate, a veure un DJ colega seu canadenc. Però es veu que ara no li anava bé aquell dia i au, fotem-nos. Total que la Raquel i la Yvonne ens van convidar a que anèssim a una festa que estaven elles convidades. La festa l’organitzava la seva excompanya de pis. La Brunilda…se’m va presentar així fent la conya amb el meu nom. Festa amb no se quants alemanys, que mica en mica s’animen i acaben ballant una mica posseïts a la cuina. Genial….

També vam poder pujar al terrat i vam fer uns beures i el mongo una mica pel terrat. S’havia de tenir compte perquè no hi havia seguretat amb baranes i t’anaves 100% directe a l’asfalt. Amb lo poc que m’agraden les vistes…

Bueno durant la festa, res. Anant-se coneixent, intentant xerrar i logrant-ho. Passes de demanar paper de tabac a parlar de l’Spreewald i que si anirem a un festival desconegut: la pampa festival.

Genial també les casualitats. Quan faltava poc per a que pirèssim, va i apareix la Monika amb un paio. La Monika és una noia que la coneixíem i ningú l’havia convidat, però diu que passava per allà pel carrer i que com que escoltaven soroll i que es feia una festa, van pujar per preguntar si es podien quedar. Jaja quina gran actitut i personalitat. Quin caràcter. S’ha de ser així, si senyor.

Després en Sebastian, l’enèssim Sebastian d’alemenaya amb el seu mercedes ens va acompanyar al Watergate. Es va enrollar bastant, si senyor. Però no va servir de res. Vam intentar entrar dos cops al Watergate i amb gent del carrer i sense fortuna. Primer ens van demanar una invitació, i als alemanys no els hi van demanar res…i després anàvem amb unes italianes que vam conèixer al carrer i van dir: les dones poden entrar però els homes no. Total, que ens van barrar el pas al Watergate.

Total, que pensem i diem doncs ens anem al Ministerium. I així va ser. Al final, nit de Ministerium. Vam regatejar i vam entrar per 2 lerdos. Les sales bastant intenses i hi ha un pati per apalancar-se també si no vols ballar…per Entspannung…per la relaxació. Les fotos, a la sortida del Ministeri….m’encanta anar a un lloc de festa que es digui Ministeri…per a que veieu lo que és un país i els seus ministeris…

PD: Poso enllaços a videos fets per mi. Ara que heu descobert una faceta meva, la de filmador oficial.

Carnaval:

Ministerium:

Escrit dins de Berlin, Cultural, Dia a dia, Festa, musica | 2 comentaris »

La que es va liar….

divendres 2 maig 2008

Si si, l’1 de maig es celebra i de valent aquí. Vam anar al barri de Kreuzberg, mig moribunts de la nit anterior però és que et pots recuperar facilment perquè t’animes amb l’ambient que hi havia ahir 1 de maig a aquest barri. No feia ni una setmana que ja havia estat a Kottbusser Tor i repetia. Ara diferent, amb més animació. Els carrers molt animats, i mola perquè hi ha música de diferents ambients. Fins i tot les divinitats es van afegir a fotre un traguet.

També els piesnegros la van liar i van provocar als policies. Uns policies que els vaig veure estressats amunt i aball i que encara no entenc alguns moviments que feien. Com a tot arreu, els policies allà on van trionfen…és la figura més indesitjada del planeta. Des d’aquí demano que els hi pugin el sou, perquè puguin portar millor l’amargura amb la que han de conviure-hi.

Podeu veure un tou d’ampolles al terra i els piesnegros jugant com nens sobre dels vidres.

Després ens vam apalancar a la porta d’un bareto on punxaven techno. Allà vam veure un paio que anava passat clarament, una morena que començava a tenir calor de tant ballar, els nostres pares ballant. De tanta gent que hi havia, em van rebentar el got de plàstic contra el pit, i vaig haver de fer meravelles per liquidar la birra. Us deixo el video aquí del moment aquí, que he pujat videos meus al youtube (sortim naltros al final…).

Al final, una petita foguera va donar feina a que la policia juguès a fer coros i algo semblant a la natació sincronitzada. Us deixo tots els videos aquí. Se’ns sent parlar….

LLarga vida als treballadors i llarga vida a l’1 de maig. Perquè ens ho mereixem….

Escrit dins de Berlin, Dia a dia, Festa | 2 comentaris »

26 abril, Sant Surrealisme

dissabte 26 abril 2008

En el meu món crearé un nou Sant. Jo no acostumo a crear sants. Principalment perquè passo, no perquè no pugui. Us agradaria ser protagonistes d’un capítol de pur surrealisme? Doncs veniu aquí. Naltros ahir si que vam viure una nit de les que no s’obliden. I penses i no vam fer res especial…

Vam anar a Kreuzberg, Joan i jo, allà quedàvem amb en Jordi. Tot comença quan a l’Sbahn, estic xerrant amb el Joan sobre un sms en alemany que vaig rebre. Li llegeixo en veu alta i la dona del meu costat, comença a riure. Res, al final li acabo treient informació de què significa el missatge. Contingut positiu.

Arribem a Schlesissches Tor. Allà trobem al Jordi, i anem al Lido, a pendre algo i a veure que tal està el local. Al final no acabem ni entrant perquè ens fotem una birra al carrer i ens passem 30 minuts xerrant davant el local. Preguntem si s’ha de pagar. S’han de pagar 5 lerdos i passem.

Canvi de plans radikals en quan a lloc de pendre algo. Anem a un colmado i agafem arsenal. I cap a casa el Jordi. Acaba sent un festival, com els antics festival que es vivien antigament al Raval de Barcelona. Però més punki, escolto Decibelios, cantem Kortatu…i Laurent de Wilde, Vitalic, Alec Empire……Acabem drets ballant. I de sobte veiem que s’obre la porta de la nostra habitació. Era el pare? era la mare? era el o la companya de pis? no…ganz nein. Era la Polizei. 5 policies es van plantar dins l’habitació mentres naltros ballàvem i cantàvem. Ens vam quedar flipats. Van obrir la porta, la van rebentar. Es veu que van trucar però no els sentíem per la música alta. Algun veí es va queixar i ho va denunciar. Joan i jo vam dir a la Polizei que erem turistes…..Mola perquè avui el Jordi ha anat a comprar celofan per tapar de manera momentània la porta de casa seva. Jaja gran apanyo.

Un cop fora del pis i quan ja s’havia calmat la cosa, ens anem cap a Ostkreuz. Anem amb la intenció d’anar a l’Hangar. Però està xapat. Però Ostkreuz lo bo que té és que si creues el carrer tens un altre local ravero com l’anterior, d’aquells que tanca a les mil i mitja del mati i amb electrònica. Ens juntem amb 3 més que també volien anar a l’Hangar. Creuem el carrer i acabem entrant al MFE. Dels 3, sortim 2. I sense preocupar-nos massa. A la sortida, un solarro que em va fer pena anar a dormir. Ens vam plantejar anar a dormir al Wannsee, la platja de Berlin.

Per mi, a partir d’ara, el 26 d’abril serà Sant Surrealisme.

Per acabar, us poso una cançó que em va presentar en Jordi, de Laurent de Wilde. Crec que defineix FANTÀSTICAMENT la nit d’ahir. Genial….Ah…per cert….estic despentinat ara.

Escrit dins de Berlin, Festa, musica | 3 comentaris »

Vorsicht!

dijous 24 abril 2008

Bueno, ja hem agafat un altre cop el ritme de l’activitat que va desaparèixer quan vam tenir tres setmanes de vacances en 1 mes. A més, em recuperaré econòmicament aviat. S’apropen bombolles d’oxigen per aturar la constant despesa que pateixo a la, no massa, però definitiva capitalista Berlin.

Aquest dies hem fet turisme de locals. En pocs dies he descobert el Waldohreule, un bareto per anar de tranquis a prop de Schlesisches Tor, però que si vas endins endins acabes a una sala on tenen una disco improvitzada i es pot transformar alló en una autentica bogeria. S’hi t’ho curres pots acabar fent botellons dins la disco, i la penya balla posseïda i et pregunta que faràs després d’allà. Per exemple, vaig rebre consells del pal és millor anar a Arena de Treptower que no a Panorama….menys turisteo, i a més Arena xapa diumenge (era divendres..).

També hem descobert el Magnet Club, em va molar el local. Un lloc on posen pop-rock, i a mesura que s’apropa el final de la nit et foten clàssics. Van posar Alabama Song dels Doors i Operation Coin de Dresden Dolls. Em vaig emocionar perquè és el primer cop (potser segon, a l’Apolo me’ls van posar un cop) que els escolto en una disco.

I vam estar un altre cop a l’Spindler Klatt. Aquí repetiem ja, el lloc és bastant chic però em mola. És un lloc on només poden entrar guapos, però com que teníem endoll i estàvem dins la llista de convidats de la Yvonne, els lletjos també vam poder entrar. I gratix. Vam anar de tranquis, de senyors. Vam fer dues copes de vi i tot. D’un vi de la òstia i ens vam apalancar els 8 que anàvem (genial la combinació…3 alemanys, 4 catalans i 1 camerunès) damunt dels llits que hi ha dins la discoteca. A destacar, una noia que nava boja ballant que per mi havia consumit algun estupefaent i la incitàvem a que balles més i més, i un dels cambrer, que com era de Cuba i xerràvem espanyol, ens va convidar al vinet.

Per últim, vull compartir amb valtros una gran cançó de Mediengruppe Telekommander. Hi estic totalment enganxat des de fa alguns dies. M’estic matxacant a aquesta song des de fa alguns dies. En el seu videoclip surten imatges de Berlin. Alexanderplatz i rodalies, Zoologischer Garten, etc: http://es.youtube.com/watch?v=oAPuOiz5VxQ

Vorsicht, ein Trend geht um!

Escrit dins de Berlin, Dia a dia, Festa, musica | 2 comentaris »

El blog d’en SiG

Arxiu de la categoria ‘Festa’