El blog d’en SiG

L’Hertha de Berlin se podria denominar com una banda de matats jugant a futbol per plaer i diversió. L’únic que dóna la cara es el iugoslau Marko Pantelic (d’on havia de ser …IUGOSLAU…no serbi). Ex-Nació mare de grans atletes. La setmana passada Pantelic va decidir no presentar-se als entrenaments sense justificar aquesta baixa. Tant sols va ser una decisió. Com si ara jo estic petat i decideixo no anar a currar. Bé doncs a l’entrenador se li van inflar i ja contra l’Stuttgart no va jugar. Es va guanyar de potra, però es va guanyar, i aquest fet demostrava, que Pantelic tampoc és tant imprescindible com ell i molts es pensen. Però un bé negre…ahir Pantelic va continuar castigat. Va xupar banqueta inicialment i els 11 matats de Berlin van sortir a defensar l’honor de la ciutat i del nom d’aquesta ciutat…contra un altre equip només amb nom històric. Contra el Benfica de Lisboa. Vaya unes altres toies…no van fotre res. Jugava Nuno Gomes i el cada cop més acabat Reyes com a jugadors destacats. Sense fer res, van marcar un gol els lisboetes. Els berlinesos eren inoperants en atac. Ho intentaven però no treien res de profit. Era una impotència molt gran. L’entrenador va decidir treure al terreny de joc Pantelic i en 10 minuts ja marcava un gol. Un bon gol per cert. En diferència és el que té més intenció de cara a gol. Quan sortia Marko al terreny de joc, al públic li agafava un orgasme. Tothom parlant de Marko, i els hooligans berlinesos van cantar sense parar el seu nom, fet que va obligar a Pantelic a saludar i demanar gràcies al primer minut d’haver saltat al terreny de joc.

Primer partit, un empat. 1-1. El pròxim a casa serà contra els turcs del Galatasaray…home pot tenir el seu que, veure un partit de uefa en viu contra un equip que contaran amb molts afeccionats. De ben segur que l’Olimpiastadion estarà dividit d’alemanys, de turcs i d’extrangers arreu del món, com jo. Perquè recordem que la multi culti és present a cada puto racó d’aquesta ciutat….i suposo, que això és una sort per mi.

pd: deu ni do com canvia ser fan d’un equip gran com el barsa, o un com el hertha. Veus el futbol d’una altra manera i ara entenc a molta gent més, en el món del futbol.

Dijous juga l’Hertha la copa de la UEFA contra el Benfica. Si no m’equivoco, el Benfica és entrenat pel porc del Camacho. Serà més emocionant si és així. No, ara veig que l’entrena el Quique Flores…bueno, menys interessant però per l’estil. Vaig a veure’l amb l’Oliver. Primer partidet que presenciaré dels nostres jugadors aquesta temporada. A la lliga anem quarts…bueno, esperem que no sigui flor d’un dia.

Si, he decidit que penjaré un poster de Fabrizio ‘Penna Bianca/UfoGol/Fab/Ravagol’ Ravanelli a la meva habitació. Remenaré i sinó quan baixi a Barcelona m’emportaré un poster d’ell. He tornat a veure el seu video de gols al Marsella i m’ha molat…jaja un video de crack. Que gran que era ell, un professional. Un exemple a seguir per molts de nosaltres. Directe a barraca. Ni Ronaldinho té aquest video, mira que us dic.

http://www.youtube.com/watch?v=0IHiG1jssO0

Tinc uns plans de futur que fan tremolar….ho reconec.

Apoteósic serà…viure a Berlin un partit d’aquestes característiques. Berlin que conté una mini Istambul situada al barri de Kreuzberg.

El partit dels turcs contra Croàcia va ser increible. Quan semblava que estaven ja eliminats va i empaten. S’ha de ser carallot per deixar-se guanyar d’aquella manera. Aquí a Berlin, es segueix el futbol que dona gust. Tothom està espectant. Tothom el mira i està darrere del televisor. És un ambient genial, a mi m’agrada molt. I principalment perquè d’on vinc, de Barcelona i de Catalunya, no ho he viscut mai. Lo de tenir una selecció que et representa jugant en un mundial o europeu.

Berlin dividida. Però jo no estaré dividit. Aniré amb Alemanya (de fet, vaig amb Alemanya al EM). I per dos motius:

1) no m’agraden els turcs

2) m’agrada alemanya

O sigui, que si juguessin Illes Feroe - Turquia aniria amb l’equip de les illes.

I ara acaba de aplastar Rússia a Holanda…apunteu la predicció. Alemanya - Rússia serà la final.

Bones, no tinc temps per escriure. S’està millor fent cerveses a l’aire lliure per Friedrichshain i per això no escric. Però no s’està millor currant o mirant pisos. Com que no tinc temps de moment, faré cinc cèntims de lo que m’ha passat des de que no escric.

Bueno per començar he anat fent entrevistes de feina (en total quatre) fins que l’últim dijous de maig en vai fer una (la tercera). I aquesta me la vaig emportar. Des de fa una setmana, quasi dos, estic currant en una empresa petita d’informàtic. A Prenzlauer Berg. Un somni fet realitat, poder subsistir a Berlin. Trobar aquí una estabilitat. Sembla que pinta bé, però ara ho hem de mantenir. Estic de prova 6 mesos, i durant aquests 6 mesos em poden fotre patada. Però sembla que ens entenem més o menys. En definitiva, m’entusiasma aquest nou estat. Tot i que m’ha donat pel cul, perquè porto ara uns dies que visc a Friedrichshain (i dormo a Charlottenburg). No sé quants dies consecutius rondo per allà. Perquè quedo amb tandems o perquè busco pis allà, o les dues coses a la vegada. Dimarts passat vai veure les estrelles a altes hores de la matinada: “siii, se dice camión….”, “los de Köln van disfrazados siempre…verkleiden”, “más preguntas?”,….

Com bé ja he dit, busco pis. I he decidit trobar-lo a Friedrichshain. He refusat un pis de Lichtenberg (tocant Friedrichshain) i un de Prenzlauer Berg (apropet a on curro) perquè crec que tinc (perquè no dir-ho així) l’obligació de mudar-me al, segons la meva opinió, el millor barri de Berlin de carrer. I començo a conèixer gent que viu allà que deu ni do…

Avui entre entrevista de pis i pis, feia una birra amb l’Adela. M’he trobat a la Juli, que fa 3 dies consecutius que la veig, i avui casualitat…me la torno a trobar i quan he sortit d’un he anat a veure Alemanya-Austria amb ella i uns amics seus. Alemanya ha guanyat i Friedrichshain era una festa.

Els locals raveros també han estat freqüentats…..MFE i el del costat del Rosis….Jordi, Joan, l’Oso Jäggi i jo hem sembrat el pànic als alemanys…el pànic o l’humor o com li vulguis dir.

També vaig estar a un viatge a Estònia i Finlàndia que l’haig de comentar. En fi, non stop…és la meva llei a seguir mentres tingui vida.

Siii futbol de seleccions. Avui ha començat l’europeu. Molts alemanys estan volcats amb aquest esdeveniment. Avui he quedat amb la Nat per pendre una birra i tota Friedrichshain estava amb un televisor encès i mirant el Portugal-Turquia. Berlin està infestat de turcs i cridaven com a bojos i pel metro m’he trobat algun penjat cobert totalment per la seva bandereta vermella amb la lluna i l’estrella blanca.

No cal dir que no me la sua el paper que faci la Selección. És més, aniré amb Alemanya. Perquè si guanya Alemanya aquí es fotrà una festa de collons. Anirem al MFE a celebrar que hem guanyat.

Demà a les 20:45 juga Alemanya. S’estrena. Contra els amics polonesos. Possiblement anem a la 17 des Juni a veure el partit, perquè fotran pantallots gegants per seguir el partit. Anirem a aquí.

Tots amb Prinz Poldi!!! Va canteu una mica, que no us anirà malament.

Bueno l’Hertha goleja a un pobre Karlsruhe. I per fi, puc veure una victòria de l’Hertha. Al segon partit que vaig. Encara hem faré afeccionat. M’han dit que només paguen 100 euros l’any els hooligans. No sé, podria ser la meva nova forma de viure a partir d’ara.

Vaig anar amb l’Oliver. Va ser despertar-me de la festa del dia anterior i veure un sms dient-me si volia anar. La meva resposta va ser si, perquè veure futbol m’agrada. Estic viu o mort. I au amb la bicicleta cap a l’Olympiastadion. Feia un dia collonut i la gent va anar a veure el seu equip…no per ell, sinò pel sol. Vam arribar a ser 50.000 espectadors.

Vam comprar l’entreda a uns xavals que la venien rebaixada per 5 euros. Només per estalviar-nos la cua que hi havia a guixetes. Sort que no ens van timar.

El partit molt lent, l’Hertha no té velocitat. Només Pantelic és el que baixa a recollir les pilotes i el que intenta desmarcar-se. Tots els altres s’ho miren i clar, així es difícil fer algo bo. Però el Karlsruhe d’avui en dia no és aquell Karlsruhe que va endossar 7 gols al València (pos calculo que a l’any 95, on jugaven Schmidt i Hässler) i que tots els afeccionats al futbol internacional recordem.

El segon gol va ser maco, una jugada ben trenada dels jugadors de l’Hertha i culminació de Pantelic.

Com ha anècdota, dir que vam quedar flipats, tant l’Oliver com jo, del bon rotllo que hi ha entre l’Hertha i el Karlsruhe. Es van passar tot el partit piropejant-se. No enteníem el perquè d’aquesta bona relació. Aquí us deixo els videos, que ara, per sorpresa d’algú, m’estic animant a penjar videos al youtube.

Envejable la meva sinceritat al segon video…al començament. No entiendo nada….ni l’alemany ni el perquè del bon rollo entre els dos equips.

Per fi he anat a veure un partit del Hertha a l’Olympiastadion. Hem anat en Joan, en Julien i jo. Ha estat avui dimarts contra l’Hamburg. El partit ha estat per oblidar: 0-0. Poquíssimes ocasions pels berlinesos, que ofensivament els he vist limitats. Els de l’Hamburg potser portaven més perill, però també han perdonat un parell de cops estavellant la pilota al cos del porter i han fallat un penalty.

En quant l’ambient, deu ni do. Hem arribat que cantaven com l’himne o no sé exactament el que era, però m’ha encantat. Ha fet un ambient bastant bo. L’anècdota del partit ha estat que ha jugat Sorin per l’Hamburg, el que fou del Barça. Però l’han canviat als 15 minuts de començar el partit.

M’ha encantat anar a veure l’Hertha. Durant el partit he pensat que m’agradaria tornar, si pot ser a veure els gols. Durant dues hores, hem estat tres berlinesos més seguint l’equip, cridant i animant-lo. Alguns més que altres, val.

El rival del Barça a quarts de final de la Champions, el Schalke 04 ha jugat avui contra l’equip de la nostra ciutat. Els de Gelsenkirchen han acabat guanyant 1-2. Però l’Hertha no atravessa per un bon moment, i el seu màxim golejador, el serbi Pantelic, està lesionat. Un Hertha que aborreix a les cabres, assentat en una posició que no produeix cap estímul (a 9 de la UEFA i a 12 del descens). Tot i que fa alguns partits que havien agafat una bona ratxa i els més optimistes veien l’opció UEFA possible. Si a l’Hertha li treus al seu màxim golejador, és difícil superar a un equip Champions com el Schalke.

Avui estava a Zoo per anar a buscar a l’Adela a Tegel i m’he trobat a un reguitzell d’afeccionats del Schalke. Me’ls he mirat com cantaven i com anaven de contents. I també he pensat que aprofitin a guanyar l’Hertha perquè no podran amb el Barça (avui ha guanyat 4-1 al Valladolid; quedant-nos només la Champions, hem d’anar a matar).

PD: Espero no menjar-me amb patates aquesta última frase.

Ahir a Warschauer Strasse també es va liar una gorda. Aquesta setmana és la del Popkomm, una fira musical on toquen diversos artistes a diversos punts de la ciutat. Per variar vam intentar entrar al Watergate i sense Erfolg. Havia de venir un DJ famós degut a aquesta fira musical i no arribava i ens tenien foten una cua exagerada. Al final vam saltar i vam dir a pendre pel sac! Vam fotre un grosser dürum und pommes frites.

 

Després vam estar en un bar en el que vaig estar genug a gust. Vam demanar uns cubatilles, i pensant que et servirien molt poc alkohol dins la beguda vam demanar dobles. Deu ni do al final com anaven de carregats. Jägermeister va venir ahir també amb nosaltres, santificat sigui el seu nom. I clar després d’haver-nos fotut allà podíem fer de tot menys anar a dormir. Quan anàvem a tafanejar a veure com estava el Watergate ens vam trobar un antro gratuït on hi havia una DJ pegant-se un festival i ens vam quedar ballant fins que vam dir prou. Prometo el pròxim dia apuntar-me el nom, però lo important és que hi sé tornar.