Joer quina por…
Arxiu de la categoria ‘Historico-política’
Veritable ZP?
dissabte 10 març 2007Enric Marco
dijous 8 febrer 2007A can Sig continuen els homenatges. Avui a Enric Marco. Us enrecordeu d’aquest home? Tot un cara dura. Aquest home em mereix un respecte grandiós. Ell solet va enganyar a un fotimé de persones dient que havia estat deportat al camp de Mauthausen. Va anar a homenatges que l’Estat de Zapatero li va fer, va anar a memorials en record de l’Holocaust, va jugar al joc de la plorera de puta mare. Clar que hi havia gent que no s’empassava el que deia. Un historiador que ara no recordo el seu nom, va estar investigant les paraules que Marco deixava anar de la seva boca. I es veu que no quadrava res, que les dades que donava xocaven entre si. Quan el va destapar, Marco va afirmar que en efecte mai havia estat deportat a cap camp de concentració. Però deia que es va inventar tota la seva història per venjar als coneguts que si que havien estat i que no ho havien pogut explicar. Tot té com a mínim dues lectures possibles. La primera lectura que podem fer és que el que va fer és un gran gest l’intentar que es fes justicía i lluitar per a que una vegada per totes, els republicans espanyols, rebessin un reconeixement i un homenatge per part de l’Estat espanyol. Però també hi ha una altra lectura ben diferent. Aquest home s’ha fet passar per una víctima del nazisme inventant-se historietes catastròfiques i explicant-les en xerrades al costat de gent que realment si ha patit la barbarie nazi. va ser nomenat president de l’Amical de Mauthausen. Jo faig aquesta lectura, si volia ajudar, que ho fes però d’una altra manera. No inventant-se històries que han fet que quan s’ha destapat, els negacionistes de l’holocaust ja es fregaven les mans per dir que lo de Marco i l’Holocaust en si és una farsa.
Marco des d’aquí em trec el barret. Si els edificis es fessin del material de la teva cara, ja podrien venir tsunamis, que no passaria res. Visca la república, Marco! Visca!
Sigmund Jähn
dimarts 6 febrer 2007Avui faré un homenatge a un símbol de la DDR. Al cosmonauta Sigmund Jähn. Fou el primer cosmonauta alemany que va anar a l’espai al 26 d’agost de 1978 a bord del Soyuz 31. Va estar 8 dies sobre l’estació espacial Salyut 6. Sigmund Werner Paul Jähn va néixer al 13 de febrer de 1937 a Vogtland, Sachsen (Saxònia). Es va enrolar a les forces aerees de l’Alemanya Oriental i al 1976 va rebre la preparació necessària, prop de Moscou, per poder èsser el primer cosmonauta alemany. Al setembre de 1978 aconsegueix arribar a l’espai amb el Soyuz 31 i posteriorment és guardonat amb el títol d’Heroi de la Unió Soviètica. Al 1983 va rebre un doctorat per part de l’Institut de Física de Potsdam. Sigmund està casat i té dos fills. Les seves afeccions són la lectura i la caça.
Sigmund Jähn és una figura històrica que va significar tot un orgull pel poble alemany democràtic socialista. Van demostrar que les coses ben fetes tenen recompensa. Salutacions socialistes.
Dades del Soyuz 31
Duració: 67.84 dias.
Clau: Yastreb (Halcon ).
Tripulació de Retorn: Ivanchenkov, Kovolyonok.
Perigeo: 193 km.
Apogeo: 243 km.
Inclinació: 51.6 grados.
Periode orbital: 88.8 min.
El mataóssos
diumenge 7 gener 2007No estic parlant del famós xupito de tequila amb birra. Estic parlant del Rei. Al sobrenom de faldiller, se li afegeix el de mataossos. L’altre dia, en una conversa cervesera al Manchester va sortir el tema i vam fer conya que ho publicaria al blog. Doncs si, ho faig. L’altre dia em vaig assabentar de la notícia que el rei havia anat a Rumania a caçar óssos en perill d’extinció per matar el temps i passar-s’ho bé. Des de la casa reial ho desmenteixen però ja se sap que quan hi ha un rumor, algo de veritat hi ha. Vaja, que el pobre s’aburreix se’n va a matar óssos. Indignant. Jo porto un aborriment avui…si tots féssim lo del Rei ja fa dies que estaríem a la presó.
Més informació sobre el tema aquí.
Ramat d’ovelles
dissabte 6 gener 2007Les ovelles pasturen per les muntanyes, vigilades per un gos de tura. Però paral·lelament, he vist que hi ha també ovelles que pasturen per les ciutats. Estic parlant de les ovelles del ramat de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. El gos de tura és el PP. Sé que és perillós xerrar d’ells en contra, perquè ja et poden titllar de pro-etarra. Doncs que em titllin, m’és igual. Dic el que penso. Però si ho fan, els hi envió una bona butifarra de pagès. Realment, aquesta associació vetlla pels interessos dels populars. Parlen en nom de totes les víctimes polititzant l’assumpte. No totes les víctimes estan en aquesta associació; n’hi ha que pensen contràriament a ella. Pensen que l’Estat de Dret no té els recursos necessàris per acabar aquesta guerra nacionalista. Pensen que el diàleg és la solució. Els de l’AVT no, ells com borregos a anar en contra de l’actual govern i a declarar la guerra a tot lo que faci olor de sentiment nacional basc. Com podeu veure a la foto de sota, són una colla de nacionalistes espanyols.
Amb gent així, cada any hi haurà víctimes del terrorisme. Ara he vist que a la seva pàgina web, afirmen:
Teniendo en cuenta que el actual Gobierno se ha rendido, durante el mal llamado proceso de paz, ante las exigencias de ETA, con consecuencias irreparables, la AVT se muestra absolutamente contraria a su política antiterrorista y a todas las iniciativas que no defiendan claramente lo expresado anteriormente. Por este motivo y ante la extraña maniobra desenmascarada en las últimas horas, que intenta engañar y dividir a las víctimas del terrorismo y a toda la sociedad española, la AVT no puede adherirse, por ahora, a la manifestación del próximo 13 de enero en Madrid. Además, sus organizadores no han comunicado de manera oficial a nuestra asociación cuales son los objetivos de dicha iniciativa.
O sigui, que són tontets i no saben quins objectius té una manifestació en contra d’un atemptat. I què és més important, erosionar el govern o anar en contra del terrorisme. Són incongruents. En fi, aquesta associació em fa fàstig i em produeix vomitera. I que ningú em digui etarra perquè no ho sóc.
Acebes
dimarts 26 desembre 2006Avui estava a casa meva celebrant el dinar de Sant Esteve i no sé com, hem posat la TVE. Han informat que s’ha trobat un zulo amb armes i ja hi ha la hipòtesi que ETA està molt lluny de la rendició d’armes. La qüestió és que quasi vomito quan he escoltat el fill de puta de l’Acebes dir que “el gobierno a quien quiere engañar, a quien quiere engañar…!” això cridant. Aquest paio no té cap mena de vergonya. Encara recordo quan es va tirar un cap de setmana sencer parlant de mentides, desmentint comunicats oficials d’Al-Qaida, que anunciava que havia estat ella a Al-Jazzira i el Times deia que era Al-Qaida i Acebes defensant per pur interés polític que era ETA. Com es pot ser tan egoista, Ángel? Mentres Aznar, Zaplana i cia anaven a casa a clapar a casa ben calentets amb les seves respectives dones, Acebes suposo que no podia pegar ull estudiant per la nit totes les mentides que havia de dir a tot l’Estat l’endemà per la TV.
Abans de comparèixer a la sala de prensa, una dosis de cocaïna per perdre la vergonya i semblar segur del que diu. Quins pebrots de veritat, és que encara recordo quan deien que havien trobat uns versicles del Corán en una furgoneta al costat d’Atocha però que totes les línies d’investigació apuntaven a ETA. I ara surt, després d’un any o un parell d’anys, parlant de mentiders i demanant explicacions a altres. De veritat, s’ha de tenir uns collons com un Sant Pau.
Gepetto plora
dilluns 11 desembre 2006“Chilenos….., Pinochet a muerto“. Un genocida ens abandona. Ja no s’aguantava els pets i al final ha petat. Lo més trist és que ha mort plàcidament als 91 anys. Un home que ha matat a unes 2.500 persones amb una impunitat com d’aquí al Japó. Des d’aquí li dedico un post perquè és una figura històrica. En pocs anys, se’ns han anat, o estan apunt, persones d’una enorme grandesa humana: Slobodan Milosevic, Yasir Arafat, Sadam Hussein, Ariel Sharon, Fidel Castro i l’anomenat Augusto Pinochet. En resum, Pinochet serà el següent en podrir-se a l’infern.
Parvulari A
dimarts 28 novembre 2006He vist que el molt honorable José Montilla rebrà classes de català. Suposo que no és perquè li vingui de gust o per iniciativa pròpia ja que si fós així, les hauria fet abans. Les fa per netejar la imatge, ara que li convé. Ara que és president, fins i tot ell reconeix que n’ha de saber, i jo crec que encara està a casa amb sa dona i els seus dos fills destapant ampolles de cava perquè encara no es creu que sense tenir els fonaments bàsics pugui governar a Catalunya. Doncs amb una actitut tant egoista, per mi encara la duu bruta.
Heil Putin!
dimarts 21 novembre 2006Yosef Stalin no podria tenir un millor substitut. Vladimir Putin, a la seva manera, s’està pentinant a tothom qui li fa nosa. I amb tota llibertat. Ja fa temps que aquest home manipula Rússia com ell vol. A les seves esquenes hi ha, que jo recordi, les següents atrocitats:
- La tragèdia del submarí atòmic rus K-159 que es va enfonsar al mar Barents amb 9 tripulants.
- El teatre on a més de gasejar als terroristes txetxens es va pentinar a 115 persones del total d’hostatges.
- La matança a una escola de Beslan plena de nens. 333 persones van morir, de les quals 176 eren nens. Obscur modus operandi dels militars russos.
- Volar edificis pels aires dient que havien estat txetxens per incrementar l’odi vers a ells i justificar així l’holocaust que duu a terme sobre el poble txetxé
- La mort de la periodista Anna Politkovskaya que era molt crítica amb l’extorsió que rep el poble txetxé. Sent tant crítica s’havia convertit en un veritable maldecap per Putin, però sorprenenment va tenir la sort què algú se la pentinés.
- I ara el també periodista Alexander Litvinenko, que estava investigant la mort de Politkovskaya i està a punt de morir a causa de l’enverinament amb matarrates que tenia dins el sushi. té un 50% de possibilitats de salvar-se, però necessita un trasplantament de mèdula òssea. Putin, un home afortunat en la vida, el joc i en les dones segur que també, es troba què desapareix un altre gra al cul que li havia sortit.
De moment Putin campa lliurement, envoltat de caviar de la Península de Krimea i forrat de rubles. Però tampoc anyorem ni a Yeltsin ni a Mijail Gorbachov. Amb aquest últim es van viure la catàstrofe de Txernòbil i el Vietnam soviètic a Afganistan. Espero que el pròxim president rus que hi hagi, ho faci millor: quan es faci el traspàs de poder, que es sacrifiqui davant del seu poble. Ho agrairan milions de persones.
Felicitats Mauer! (9 novembre 1989)
dijous 9 novembre 2006Avui fa 17 anys de la caiguda del Mauer. Però per mi encara està virtualment allà present. Separant dos conceptes diferents d’entendre la vida i d’exercir-la. I per a molta gent de Berlin, també. Sabem que era una vergonya aquell mur en el sentit qué va separar a moltes famílies i el van construir fent-lo passar tallant carrers. Potser famílies que vivien al mateix carrer van quedar separades pel mur. I van acabar fent una vida molt diferents els uns dels altres. També van morir moltes persones intentant creuar el mur, degut a que els guàrdies disparaven a matar. En definitiva, que la caiguda del mur, va significar, a priori, la llibertat. Però tot i així, per una part del poble alemany, del poble de l’est, del de la DDR, encara hi ha una certa nostàlgia pel mur. Una enquesta recent feta entre ciutadans de l’extingida DDR afirmava que el 75% d’ells pensava que el socialisme era “una bona idea mal aplicada“ i fins un 20% desitjava expressament la reconstrucció del Mur de Berlín. Alguns de la part occidental tampoc m’extranyaria que també vulguessin reconstruir el mur: com a conseqüència de la caiguda, i per tant, de la reunificació d’Alemanya, es va haver d’ajudar econòmicament a les parts més febles d’aquest Alemanya que no són més que les que estaven a l’est. Tot seguit deixo tres fotos que representen l’inici de la construcció del mur, el dia de la seva caiguda i de les conseqüències que ha tingut al llarg de la seva vida.
La veritat és que és tot un símbol i per això, des del meu blog felicito a tot aquest senyor símbol de la guerra freda. Bis Dezember, Mauer!
