L’idili amb l’Svetlana es va estroncar molt aviat. Farà 3 mesos que no feiem res junts. Ella per la seva banda vegetant i jo fent la meva. No és que ens dicutÃssim, però simplement no ens deiem res. No feiem res junts. Avui, però, aprofitant que feia solet i que tenia un momentet lliure, l’he anat a trobar i m’he anat amb ella a passejar.
Primer li he inflat el parell de rodes que té, aquelles rodes tant rodonetes i tant voluminoses que Deu li ha otorgat. Que maques que són les seves rodes…Un cop les tenia ben infladetes, m’he anat cap a Litzensee, un parc de Charlottenburg mitjanet tirant a petit (parlant de Berlin), on els veïns aprofiten per anar a còrrer. El seu llac m’ha encantat i unes vistes maques hem visitat. Després hem pujat per Suarezstrasse (que gran…Suarezstrasse jaja, ni jo en parides ho haguès dit.- 1-0 pels berlinesos) fins creuar-me altre cop amb la Kaiserdamm (la nostra estimada Bismarckstrasse, que canvia de nom a Sophie Charlotte Platz). Aquà demà he quedat amb una segon tà ndem, que em va donar rosco ja el cap de setmana passat, però que ho hem deixat per demà . Esperem que no li passi res imprevist.
Ja anava sense rumb, sense saber per on anar. Se m’ha encès la bombeta i he decidit anar a veure Wundtstrasse, un carrer prop d’allà que vam anar també el cap de setmana i que no vam poder contactar amb la llogatera. Tenia els dos telèfons inutilitzats i a la bústia no apareixia el seu nom. He anat a veure si lograva veure el seu nom a la bústia, però no hi ha hagut sort. He tornat a no veure’l. Ens plantarem demà dissabte a les 15 al seu pis i encara no la trobarem altre cop.
D’allà he pujat Wundtstrasse i m’he topat amb l’Spandauer Damm. La he pujat i quan he arribat a Westend, l’he baixat per l’altra banda. Hi havia autopista i ja no volia continuar per allà . Quan he arribat al Palau de Charlottenburg he vist una nata d’una dona de mitjana edat amb una furgoneta d’aquelles raquÃtiques de tres rodes. He tirat a l’Svetalana al terra i l’he anat a ajudar perquè la pobra dona s’ha quedat al mig del pas de peatons, sense sabata. Li he donat la sabata que li havia quedat a Cuenca i m’he endut un Danke schön. Home, la dona s’ha empotrat com si fos una islamista a la furgo. Com a jutge de l’accident, el conductor de la furgo no té cap culpa. Després he recollit a l’Svetlana i li he fet una carinyosa frega.
D’allà he anat al Rathaus de Charlottenburg per informar-me si ens poden ajudar amb lo del pis. Lo que a l’Embaixada no van voler fer. Ara tenim un telèfon i hem de trucar per demanar cita. I per últim, he anat al Deustche Bank d’Ernst Reuter Platz a fer una gestió, per acabar tornant a casa.
Un parellet d’hores aproximadament amb l’Svetlana amb solet berlinès. Quin retrobament, espero que continuem aixà molt més temps. Perquè una cosa si que és certa, i és que ella no em fallarà mai.
