El blog d’en SiG

Aquesta perla me l’ha deixada anar el segurata de la renfe avui divendres al matí quan em disposava anar a Cabrera de Mar a gaudir del sol que sovint tenim a Catalunya. Però anem per passos: m’obro la cerveseta, em poso Estranged de Guns (que l’he trobat de xiripa remenant els meus extensos fitxers de videos i una song escoltada molts cops fa temps….d’aquelles de finestra) i escric.

Doncs si, arribo a l’andana número 13 de Sants-Estació que m’ha de portar al Clot-Aragó per fer canvi allà i anar direcció Mataró-Maçanet. Per arribar una mica caòtic perquè desconeixia que estava tot potes enlaire per culpa de la merda d’AVE. Quan arribo veig que ve un tren que m’aniria bé agafar-lo però com que no és rodalies, un segurata (aquest és bo) em diu que no el puc agafar. Ell sabrà no sé, però jo l’he cregut. Després ha arribat el meu desespero. Jo pensant: “collons podia anar amb metro al clot i ja estaria pujat a un tren que em porti cap a Mataró”. Sense saber que fer m’encenc una cigarreta. Tres calades i bé el segurata bo i em diu que no es pot fumar. L’he apagat cuidadosament amb la sola de l’espardenya per fundir-me’l per quan si que es pugués, no estem per malgastar-los. ja no sabia que fer, es veia que l’únic que podia fer era esperar.

De sobte, una àvia em pregunta si per allà passa el tren que va a Girona i jo li dic que si. I de sobte apareixen dos pinxos que fan de segurates amb porres. Els segurates m’eclipsen i comencen a donar-li dades estupides. Ja sabeu com són les àvies, si li dònes 3 minuts d’informació es queden amb els 25 segons finals. Jo que l’he vist dir un si de l’estil “no m’he empanat de res, però calla ja que tinc el cap com un bombo i dissimulo perquè tu tens males puces” li dic: pot anar a preguntar-li a aquella dona d’allà que informa. Era una orientadora de la Renfe. Doncs de cop, el segurata de la Renfe em salta i tenim una conversa estil així:

segurata: yo tambien informo eh?
sig: ya ya, pero lo digo porque ella le dirá con más exactitud cuando pasa el de Girona.
segurata: yo ya la he informado a la señora
sig: ya, pero …
segurata: pues ya está.
sig: (amb un somriure flipant) ya ya lo se coño!..(desistint ja…)

He mirat al meu voltant i la gent s’aguantava el riure, perquè ha estat increible. A que venia aquest marcatge de territori com si fóssim gossos per marcar amb una pixadeta l’arbre. No sé penós, aquest segurata es mereixeria una desgràcia imminentment. Per cert, neix la categoria com ve en Joan ha dit en un comentari anterior de indesitjables.