Arxiu de la categoria ‘musica’

Morgen Hurricane Festival!

dijous 18 juny 2009

Yeah! Wir fahren morgen nach Schessel. Da liegt das Festival Hurricane (2009 edition). Ich habe viel Lust und ich freue mich sehr darauf! Ich fahre morgen um 11uhr mit Joan mit dem Zug. Das heisst, wir kommen um 14 da an und haben viel Zeit, um einen richtigen Ort zu zelten und um uns kurz zu erholen. Wir haben alles dabei: Kleidung für 2 oder 3 Tage, ein Zelt (das zu Pavel gehört..danke dir Mann), 2 Luftmatratzen und vielleicht ein paar Flasche Alkohol.

Der Zug ist ein ICE. Kein Regional-Verkehr. Nach unserer Erfahrung der Love Parade des letzten Jahres, wollten wir bequem dahin fahren und ohne kein Problem und auf keinen fall vier male umsteigen. Und die Wirklichkeit ist so, zum Glück! Wir fahren direkt oder zumindest steigen wir ein mal um.

Im Hurricane treffen wir uns mit den Polen, Anna und Marek. Sie fahren mit ihrem Auto und ich habe noch nicht keine ahnung, ob sie vorher als wir ankommen oder nicht. Scheissegal, wenn wir gerade ankommen, rufen wir sie an, um bescheid zu sagen, dass wir schon da sind. Nadine ist auch dabei, sie fährt irgendwie mit ihren Freunden.

Und morgen Freitag ist so voll groß! Morgen wollen wir 5 konzerten angucken. DataRock, Editors, Franz Ferdinand, Moby und Kraftwerk, in folge ohne Pause. Unglaublich ehrlich, wahr?

wir sind wieder in Berlin am Montag. Ich brauchte ein bisschen Zeit um abzuschalten, endlich!

Ich erzähle euch auf jeden fall, wie war das Festival! Bis dann Leute! :)

Gabelstaplerfahrer Klaus

dimarts 7 abril 2009

Ahir amb el Cedric vam fer sessió Kino. Voliem veure la gran comèdia, que tracta de la DDR, Sonnenallee. Però el DVD estava ratllat i llavors vam veure un video curt i un gran film de daniel Bruhl: Weissen Rauschen. Però el curt va ser la hòstia, humorsàdic que parla sobre la prevenció dels riscos laborals i intenta mostrar lo que no s’ha de fer. Mireu-ho. Jo vaig acabar amb la boca oberta. Pobre Klaus…quin primer dia que va tenir….jaja!!!

http://www.youtube.com/watch?v=-DMyAHhwWIA

Increible!

i no té res a veure, però aprofito el post per penjar una song dels de Clash que feia segles que no l’escoltava i que fa dos dissabtes la vai reviure al Villa Orange. ara m’estic matxacant amb ella.

http://www.youtube.com/watch?v=u-qcy0-7ngw

Visca Espanya!! és el que penso quan l’escolto…

Hurricane Festival 2009

dilluns 30 març 2009

Aquest juny, del 19 al 21, estem xerrant d’anar al Hurricane 2009. Situat entre Hannover, Bremen i Hamburg. Em molaria comprar l’entrada d’aquest festival. 3 dies al nord d’alemanya. Toquen artistes com Kraftwerk, NIN, Editors, Franzisco Ferdinand, Moby i Pixies.

La Nadine va segur amb penya seva, en Pavel potser tb i parlant amb els polonesos, va ser graciós…tb hi volen nar! Naltros deiem que volíem nar a un Festival, ells a un altre. I anàvem dient: ostres aquest artista tb toca al festival que vull anar. Així fins que vam preguntar les dates i resulta que cau el mateix dia. Vaja que tb van al Hurricane.

Aquesta setmana podria caure la entrada, a vere si trobem un racó i materialitzem la compra.

Solidarnosc

dimecres 4 març 2009

Gran video que he tret de la Rocio…

http://www.youtube.com/watch?v=1rJfv0zVnwU

T’enrecordes Tito? Mira les imatges del video…surt el Lech Walesa.

Quin gran viatge ara quan el recordo…de tot, en Klaus i la seva obsessió i gust per les grues dels ports, el puto Heavy que ens va fer atravessar tot el barri d’Oliwa i que va acabant sent alló una excursio de 2 hores a la platja, el propietari boig amb la seva destral, la sopa de l’hostal, els espanyols de l’hostal, halloween, el polonès que parlava espanyol en el bar del carrer maco, les fotos als cartells que marcaven Warszawa, els Pierogi, les birres Warca, Å»ywiec i Lech, el llenyador que dormia amb nosaltres a l’habitació i ens senyalava el rellotge dient que callèssim que era molt aviat i jo parlant-li creient que em demanava la hora jaja boníssim!!!

DSC05266.JPG

Parlo del viatge a Gdansk, Danzig pels amics alemanys :)

Not even jail….heil!

dilluns 23 febrer 2009

Und ich sage wieder etwas mit einem anderen Interpols Lied:

http://www.youtube.com/watch?v=E06FENcvQ7s&NR=1

Ich habe das gehört bei der Party der Französen und es war wirlich toll! :)

PDA

dilluns 9 febrer 2009

Últimament només uso el bloc per fer homenatges musicals. Estic molt gos, i tampoc em ve de gust explicar paranoies o experiències que visc durant el dia a dia. Avui no serà menys. Homenatge a un dels millors finals d’una song. PDA d’Interpol…senzillament espectacular, la veritat és que m’agradaria poder-me comunicar amb música amb la gent, sense tenir la necessitat de parlar (una veu espatlla una conversa vist els resultats que pots obtenir amb PDA) i que tothom m’entenguès, quan, per exemple, em marquès un final com aquest

http://www.youtube.com/watch?v=1-zbuSiNC-g&feature=related

Reverències als The Cure

dimarts 27 gener 2009

Només us vull dir que el disc Disintegration dels The Cure es mereix tots els meus reconeixements. És d’aquells discos que tot ell t’eleva a la lluna, com a mínim. No val escoltar una cançó només. Has d’escoltar el disc en tota la seva integritat i amb l’ordre en que el van grabar. El disc és la unitat mínima. O sigui, podem assegurar que el disc no consta de 12 cançons sinó que parlarem del disc.

Tot aquest homenatge ve perquè aquest divendres el vaig escoltar petant-la amb bona companyia i bon material, i em vaig adonar de la força i del poder que té aquest increible disc fet per uns increibles monstres de la música. M’atreviria a dir sense que em tremolés la veu, que de lo actual que corre avui en dia, és lo millor. Ave Disintegration, Ave The Cure!

Allez la France

dimecres 21 gener 2009

Si els francesos, durant la Segona Guerra Mundial, haguessin enviat a la Línia Maginot a Vitalic i a David Carretta per defensar la ofensiva de l’exèrcit alemany, haguessin guanyat de carrer. Si, potser els alemanys tindrien a Ellen Allien, Anja Schneider, als germans Tiefschwarz i companyia…però sempre minimal, i no van enlloc per guanyar una guerra. I sinò jutgeu vosaltres mateixos, si els francesos no haguessin doblegat a l’exèrcit alemany.

David Carretta
Vitalic

Salut!

DAF 07.01.09

divendres 9 gener 2009

Concertàs històric assistit el dimecres al K17. Vam veure tocar DAF, i va cumplir les espectàtives. Un concert bastant boig, amb els seus sons malaltissos i un públic volcat. Joan i jo vam estar amb la Marianne i col·legues seus. Van començar el concert amb Verschwende Deine Jugend. A sac vaja! Després vam decidir anar al davant i va caure al cap de poc Der Mussolini. Allà vam ballar fins que les cames estaven apunt d’explotar. Mil empentes i cantant rodejats d’animals i un Gabi Delgado desafiant que s’ho passava bé veient que el public saltava al so dels seus crits. Van colar també Alle gegen alle, Der Räuber und der Prinz, Alles ist gut, Sato Sato, Die Lippe, Die Lüge, Ich und die Wirklichkeit i Der Sheriff que jo recordi. Gabi Delgado va deixar anar algun Hasta luego i Gracias, fent mostra dels seus origens espanyols.

DSC02057.JPGDSC02063.JPG

us deixo links de videos, meus i d’altres del concert que ja he trobat

Verschwende Deine Jugend
http://es.youtube.com/watch?v=xEKVnh7IPOY
Alle gegen alle
http://es.youtube.com/watch?v=xEKVnh7IPOY
Die Lippe
http://es.youtube.com/watch?v=o1icdOOYshM&feature=related
Kebab Träume
http://es.youtube.com/watch?v=7oGwqjJcnNM&feature=related
Als waer’s das letzte Mal
http://es.youtube.com/watch?v=P8LWRW0g1sE&feature=related

DEUTSCHLAND DEUTSCHLAND alles ist vorbei!!!!!!!!!

ACTUALITZACIÓ: Més videos del concert al youtube:

Ich und die Wirklichkeit
http://es.youtube.com/watch?v=2I_Km3CJE2Y
Der Räuber und der Prinz
http://es.youtube.com/watch?v=ZuQCYngy0X8
Sato Sato
http://es.youtube.com/watch?v=La9d6H5LQKc
Verlier nicht den Kopf
http://es.youtube.com/watch?v=dfqzOepR7qA
Der Mussolini
http://es.youtube.com/watch?v=uq3S-v1_5YM

Va ser bestial Der Mussolini ballar-la…l’ambient va embogir completament.

Dimecres DAF al K17

dimarts 6 gener 2009

Si, les tenim! Com el Real Madrid, a última hora hem obtingut l’èxit: les entrades de DAF. Unes entrades que estaven disponibles no sé si fa 6 mesos. El concert és a les 20uhr a propet de casa. Com ja vaig dir, potser convido als integrants del grup a sobar a fer unes copetes, escoltar els seus temes i a dormir a casa meva.

El concert arriba a una Berlin coverta de neu, gelada i a -10°. Un bon escenari per anar escoltant les songs mentres passeges o viatges amb transport.
I aquelles casualitats de la vida…feia segles que no sabia res de Marianne i la seva colla…avui al tranvia em trobo a una amiga seva, a falta d’un dia pel concert, i quan ha baixat he rebut un sms de la Marianne. De vegades penso que les casualitats no existeixen.