El blog d’en SiG

Parlaré de les treballadores amargades del Corte Inglès. Vull destrossar-les literalment. Denunciar l’escòria que treballa allà fotuda, pensant-se que mouen un país o una casa amb el seu maridet i els seus dos fills. Parlo de les veteranes del Corte Inglès. Són unes amargades que no saben fer ni la O amb un canutillo, però és clar, vendre, tenir la puta jeta com un piano i ser maleducada ho fa qualsevol. Unes arpies que es mouen per 10 euros, per misèria són capaces de trepitjar a qui faci falta. L’amor propi el van cagar ja fa temps quant eren unes cries en l’època franquista i ara descansa surant pel Bessós. Són unes maleducades que no tenen modals. Els modals…un gran valor que també se’n va anar amb l’amor propi Bessós avall. Veuen fantasmes i rivals darrere els mostradors, darrere els cosmètics, dins dels bolsos de 25 i de 250 euros, dins del mateix lavabo on van a fer les necessitats. I per no parlar de lo llepaculs que són amb els seus respectius jefecillos de planta, uns altres avis que millor no mencionar. Es pensen que són banquers o alguna cosa per l’estil i són dinosauris del Corte Inglès. Amb el seu superpin a la solapa representant no sé que. Qualsevol imbècil pot dur pins i engominar-se el cabell, i vestir un vestit de 200 euros.

A partir d’ara li direm el Jeriàtric Corte Inglès, val? Espero que això ho llegeixi alguna treballadora de les veteranes del Corte Inglès. En definitiva, una ningú. És impossible, però si aquests mamuts rupestres saben navegar per internet i buscar la seva professió per internet en català em trobarà.

Barcelona Neta!

Avui xerraré de les obligacions que tenim a diari. Esteu farts de fer les coses pel simple motiu de fer-ho perquè toca? Això a la llarga ens pot suposar per nosaltres un problema i un mal de cap. Però si ho penseu fredament, és tan fàcil com plantar-se i canviar l’estratègia de veure les coses. Per exemple, hem d’estudiar perquè s’ha de tenir carrera si o si? Home si mira, preferiblement si tens una carrera tens menys probabilitats de menjar-te els mocs en el futur. Això no significa que tinguis carrera i en certa manera te’ls menjaràs igual. Home segur que te’n menjaràs menys, però posa’t el pitet perquè en menjaràs. Però i si no tens una carrera que passa? Que acàs posem una estrella de David de braçalet a qui no en té cap? Potser molts de vosaltres si, però jo no. I la resta de societat carca també. És una cosa que em fot. La majoria de la gent treu pit dient que és d’esquerres, perquè quedes de puta mare. La majoria diu que no menysprea a ningú pel color de la pell, pel seu status social, bla bla bla. Una merda, si que ho fa. Tot és palla dialèctica. Una tremenda hipocresia.

Està clar que si la corrent natural és estudiar i treure’t el batxillerat i ràpidament apuntar-te a una carrera i quan acabes aquesta carrera, ràpidament et fots a treballar, sense deixar passar 2 setmanes, doncs serà per algo i en certa manera no ho trobo malament pel qui ho vulgui fer. Però hi haurà gent que potser quan acaba la carrera es vol picar 1 any sabàtic perquè vol degustar una mica la vida. Doncs donc suport a aquesta persona. Clar que si. Crec que hauria de ser obligatori. Per primer cop crec que tinc les idees molt clares. Abans anava d’un costat a l’altre fent les coses perquè s’havien de fer i ara ja m’he plantat. Reaccionaré al present si veig que és necessari. Ara veig que si em ve de gust fer una altra cosa que no està dins de la normalitat doncs ho faig i punt. La vida és més que seguir la normalitat. Quan obrim els ulls ha passat temps i quina putada dir: m’ha passat el temps i no he fet tal cosa i ara ja és massa tard. Al cap i a la fi, al final arribarem al mateix lloc un tio que curri des dels 18 anys, un altre que curri des dels 22 i un altre des dels 27. Siguem una mica més egoistes amb nosaltres mateixos perquè si no ho és un mateix qui ho serà? Per definició, la gent és fastigosament egoista, només pensa en ella mateixa. La putada és per les poques excepcions que hi pugui haver que no ho siguin. Doncs només els hi dic que ho siguin. Si una cosa t’amarga i la fas per oblgació i no estàs en una situació caòtica que et demani haver-la de fer, deixa d’actuar per obligació, ja encaràs aquesta cosa un altre moment que estiguis més preparat. Animo a tothom a saltar-se a la torera lo establert, sempre i quan l’acció no t’envii a la forca.

Segons l’Estat si! No és que m’ho digui jo eh! Penosa la web de l’agència tributària. Què és aquesta merda de web? Primer que estic buscant les coses i no les trobo, però quina ha estat la meva sorpresa quan veig 4 idiomes a la part dreta superior de la web. Clar jo esperava trobar: espanyol, català, galleg i euskera. I en lloc de l’euskera, em trobo la paraula benvinguts repetida. Dos cops en català i faltava euskera. Em situo a sobre d’un enllaç i posa Català. Em situo a sobre de l’altra i posava València. En fi, aquestes coses em posen malalt, la veritat. He anat a una pàgina i a l’altra. I evidentment tot estava igual. Tenen una pàgina repetida al 95%. Només he trobat unes petites diferències. O bé perquè realment amb el dialecte valencià s’utilitza una altra paraula (és l’exemple d’Accedeixi o Accedisca), o perquè enlloc de Més informació, en valencià ho han traduït com a Veure més. Clar així sembla que sigui diferent no? O també hi ha enllaçós en la web de valencià que no hi són en la de català. A veure si ens assabentem que tots estem parlant la mateixa llengua i deixem de dir gilipollades. O sinò que coi, penso actualitzar el currículum per dir que xerro 3 llengües perfectament: català, espanyol i valencià. I això sent húmil, perquè podria dir per aquesta regla de 3 que xerro mallorquí, lleidatà, gironí, tortosí, andorrà i dic quatre parauletes en aranès. I clar, sense oblidar que toco l’anglès, l’italià i l’alemany. Ja veieu a partir d’ara sóc tot un políglota. Cum laude de les llengües. I tant que el penso actualitzar el currículum, com a mínim que em servisca d’algo el saber tant idioma i espero que se’m valori des de l’Estat. Bé i trobo indignant que no aparegui la web en euskera. Que passa, que com que és difícil ja hi ha dret a no fotre la pàgina en aquest idioma? Òstia puta, fins i tot l’Estat juga públicament a la llei del mínim esforç. Quina vergonya.

Va com que sóc bó, i amb l’estiu pot ser que arribi en algun moment la sensació d’aborriment, us proposo jugar tots junts al joc de les diferències. Trobeu les 5 diferències entre una web i una altra:

Web en català (llengua similar al francès)

Web en valencià (llengua similar al rumanès)

PD: Aquest text està escrit en lleidatà i en valencià, per mostrar el meu domini lingüístic.

Tinc una altra denúncia que vull expressar en veu alta. Vull enviar una gran botifarra de pagès a la gent que no sap escoltar. Que es treguin d’una vegada la cera que acumula des del 1988. A la gent que només pot parlar ella. Que només és bona per explicar els problemes que ella té o els triunfos estúpids que recolecta de tant en quant. Però quan t’han d’escoltar s’aïllen o simplement, pensen en una altra cosa quan tu els hi pegues el rotllo. Que tu et tires una mitja hora explicant el problema i com a resposta reps un A val, o un Bueno, ja passarà o Deu ni do. Són d’aquelles persones que competeixen amb tu a veure qui té una vida més apassionant o més divertida i variada. Jo crec que qui fa això és perquè realment sap que no val un duro el camí que porta i ha de fer-se notar i de competir contra algú altre que si que la porta com a ella voldria. Però pel motiu que sigui, aquesta persona que vacila als demés per no sentir-se tan amargada com realment ho està, ha quedat relegada a una vida monótona. Au des d’aquí on estic, botifarra per vosaltres.

Avui m’ha fet entre pena i gràcia una anècdota que he viscut al Raval. Al carrer Joaquim Costa. He anat a l’estanc que hi ha en aquest carrer, a comprar una caixeta de cigarrets. Aquest establiment el porta una dona ja gran, malcarada, amb aspecte xulesc i maleducat. Estava escoltada per una amiga seva, encara més gran que ella. I encara més xula…la xuleria no sé d’on li podia venir per això. En fi, prosseguim. Per variar, hi havia cua i he hagut de posicionar-me com a ciutadà cívic que sóc en última posició. Davant meu, però, només hi havia dues persones. La d’immediatament darrere meu era d’origen asiàtic. Deuria ser xinès o vietnamita o ves a saber, no se perquè intento endivinar la nacionalitat del xaval aquell. En fi, que estava davant meu i li ha tocat el seu torn. Aquest noi deuria fer pocs dies que estava en aquest país perquè no xerrava ni el català ni el castellà. I ell senyalava insistenment la marca de tabac que volia. La dona ja li donava un paquet que no era. I he viscut i participat en la següent conversa:

xinès: cigarrette (senyalant)
dependenta: esta quieres?
xinès: no no, cigarrete (senyalant altre cop)
dependenta: cuales?
amiga: es que no habla no?
dependenta: dime cuales quieres, es que no dices nada hijo!
jo: quiere el paquete azul!!
dependenta: este? el azul?
xinès: jeje
dependenta: pero di algo!
jo: si si
xinès: si
dependenta: oix…es que habla tan flojito…2,50€
xinès: (dona les monedes…tot xavalla)
dependenta: Des de luego no tendrías más monedas no??? buff…..
xinès: (paral·lelament a les paraules de la dependenta, el xinès mostra un somriure mig d’agraïment mig de timidesa, com si li diguessin maco i en realitat li estan dient el nom del porc)

Ja veieu, estic per deixar de fumar per evitar-me aquestes estúpides situacions. El que he vist és que aquella dependenta i la seva amiga són unes autèntiques maleducades. Si tracten amb aquesta falta de respecte a tothom qui entra que no sap parlar van apanyades.

Continuo lluitant contra les petites injustícies que em depara el dia a dia als carrers de Barcelona. Aquesta queixa que publico no farà que res millori. Si avui era un món de roses, demà ho continuarà sent. Si avui era una merda, també ho serà demà. Però com a mínim tinc l’esperança d’evitar que jo com a persona torni a viure aquestes llastimoses situacions. El món de tots no l’arreglarem, però el meu món potser si. Me’n vaig a dormir després de meditar sobre aquesta anècdota xenòfoba de les dues àvies del Raval. Segur que elles deuen estar roncant ara. Igual comparteixen llit i tot. Sigui com sigui, jo encara estic pensant en elles i sóm vora la 1h de la matinada. Maleïdes sien….!  Au, bona nit…