El blog d’en SiG

Bueno aquest cap de setmana me’n vai al fred. Al país del fred i de les coses cares. I no val badar. L’únic cop que he estat a Suècia ja vaig perdre l’avió de tornada per culpa d’una averia al tren que comunicava Malmö amb Copenhagen Flughafen.

Serà el primer dia que em poso un altre cop l’abric que em va acompanyar tot l’hivern l’any passat. El trobo a faltar al cabró, i viurem l’idili del nostre retrobament a Estocolm. Amb ell no passaré fred. Seré un os polar….vull ser un os polar.

Vinga mos veiem! Bon cap de setmana.

Ja he tornat dels 6 dies pululant per l’est. El catalogaria de fantàstic. Un viatge com ha de ser. Amb les seves anècdotes. Allà on vaig, últimament acaben passant coses de pel·lícula.

El dimecres passat, l’Adela i jo ens acoplàvem amb 4 col·legues que portaven fent l’interrail des de feia 2 setmanes. La seva ruta increïble: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Rumania, Hungria i Polònia. És que sembla que jo els hi digués que la fessin. És la ruta que jo haguès escullit. En fi, que ens vam acoplar amb ells a Budapest. Alguns portaven dos dies ja a Budapest, uns altres un dia. Així va anar tot.

Dimecres, 9 Abril

Arribem a l’aeroport de Budapest sobre les 11:30 del matí. Fot un sol de collons i una calda espectacular. Em recorda al clima de Barna i em sorprenc al pensar que allà deuen (deveu) estar així cada dia que passa. Acabo amb màniga curta als pocs minuts i suant. Ens dirigim a l’hostal. S’anomena Riverside. Un hostal baratíssim, que paguem per clapar 8 euros la nit. Deixem les coses i ens anem a buscar a David, Jordi i Borja que estan pel pont de les cadenes (Széchenyi most). El pont creua el Danubi i uneix les dues parts de la ciutat (Pest i Buda). Nosaltres el creuem i anem a Buda, per pujar el seu Castell i veiem unes vistes maques del riu Danubi i de Pest. Després anem a l’altra turó on hi ha l’estatua de la llibertat i la ciutadella. A les 17 de la tarde, amb una vista espectacular de la ciutat, dinem com marquesos: truita de patates que va fer l’Adela i la vam portar a la mà des de Berlin, un parell de bosses de patates i un kit kat. Vaig permètrem un luxe i vaig comprar-me un Magnum.

Un cop tips, ens anem a Pest altre cop, i ens fem tot el passeig Andrássy Út. Carrer amb molta vida, amb molts centres comercials. Hi ha el Palau de l’Opera Estatal d’Hongria. Coincidim tots, que no té res a veure amb la Deutsche Oper de Berlin, però si a la Staatsoper d’Unter den Linden. Continuem Andrássy aball i arribem a la Plaça dels Herois.

I el moment esperat, cap a les Termes Széchenyi fins les 22h. Com ens regalem allà. Aigües a diferents temperatures ens moldegen les sensacions del cos. Espectacular la piscina a 16 graus. Al final no crides perquè t’acostumes al mal, però al principi veus els colors. Em va agradar molt acabar el dia relaxat allà. Només costa 9 euros. Ho recomano si mai aneu a Budapest.

Sortim mig atontats i anem a sopar a un kebab, que evidenciem que quan surts de Berlin, els kebabs perden mida i són una altra història. Ens vam sentir estafats. Després busquem un lloc per fer una cervesa, però no en trobem cap i ens anem a dormir.

Dijous, 10 Abril

Ens aixequem i ens fotem un esmorzar ben complet. La petem fins les 12, recordant bromes i programes mítics dels passat. Quan posem fil a l’agulla ens separem. Borja, Jordi i David se’n van a visitar un parc i un museu i l’Adela, en Lluc i jo, ens anem a patejar-nos Pest fins que ens surtin callos als peus. Veiem la Basílica de Sant Esteve d’Hongria, la Sinagoga amb el seu barri jueu i el mercat que hi ha al sud molt animat. Comprem el sopar d’aquesta nit. Xorís que picarà un munt.

Acabem donant un passeget molt complet per Pest i ens apalanquem al costat del Danubi per descansar. Per variar, i que ja és un ritual en mi, toco amb les mans el riu. Sóc un estil Papa de Roma però enlloc de fer els petons al terra de les ciutats, ho faig als rius. Allà on vaig, si hi ha aigua, l’haig de tocar.

Toca l’hora de marxar. Les de l’hostal ens conviden a venir a l’agost a Budapest, que fan un festival molt conegut durant una setmana. Parlo del Sziget. Venen els Pistols i Vitalic, entre d’altres…sisisisi. Home estaria molt bé anar-hi. Les dates són del 12 al 18 d’agost. M’ho estic pensant, un festival a Budapest seria tant increïble (per mi) que no descarto gens la possibilitat. Mal sehen!
Després arribem a l’estació de Keleti per agafar el tren. Aquí arriba la primera ensopegada del viatge. Comprem els bitllets cap a Kraków i agafem un tren que aparenment va cap a Varsòvia. Comencem el trajecte tots junts, els 6. Anem a un compartiment i a les 21 ja tenim gana. Ens improvitzem els entrepans de xoriç i formatge picant. Tot això amb l’afegit que no portem aigua. Hores després moriré per això. Ens rebentem a fuet picant. Entre mig d’això, han passat dos revisors a mirar-nos els bitllets.

Sobre les 22, l’Adela i jo teníem reserva pagada de llit i pensem que podem anar a clapar ja. Els altres es queden al vagó de seients perquè no els hi convenç el tema de lliteres. Quan arribem a Bratislava ens separem. Anem als vagons de llits per l’andana de l’estació perquè a través del tren no es pot passar.

Val aquí ja flipem. Entrem al primer vagó i ens trobem a dos revisors que ens diuen que hem de pagar la reserva. Nosaltres ja l’havíem pagat i ens diuen que són 14 euros. Hi havia un nano que semblava que es prostituís pels vagons de lliteres del tren, perquè no parava de venir amb calers i li deien que encara faltaven. Va pagar amb Zlotys i amb Euros. A naltros ens deien que si no la pagàvem, fora. Naltros li diem que volem tornar als vagons amb seients i ens diuen que no hi ha vagons de seients que vagin cap a Kraków. Però no ens ho vam creure, ja que havien passat revisors abans per allà i no ens havien dit res. Després de debatre i fer males cares, els revisors cedeixen i ens diuen que si els hi donem 10 euros podem anar a uns altres compartiments. Clar al veure el regateig ja ens van confirmar que ens estaven timant. Ens vam riure, per l’evidència dels fets. I ells també reien. Tots rèiem perquè es veia clar que ens estaven estafant. Però no podíem fer res, fins i tot es va fotre altre cop a cridar un d’ells altre cop després de les rialles. Jo vaig intentar rebaixar més el preu però al final els hi vam apoquinar 10 euros.

El tema acaba que sobem com podem a les lliteres (dic sobar perquè jo em vaig poder estirar) i a les 6 i pico ens truquen els companys que es van quedar al vagó de seients dient que baixèssim, que ens havíem equivocat. Però no era així exactament. Nosaltres anàvem bé cap a Kraków. Ells van anar a parar a la República Txeca prop de la frontera amb Alemanya. El tema està que a Bohemin, ciutat txeca, a les 3 de la matinada, el tren es va dividir. Jo ja vaig veure coses rares en aquella estació perquè ens vam tirar mitja hora movent-nos sense sortir de l’estació. Però no hi vaig caure. Ho sento! Però sempre s’aprén algo nou.

Divendres, 11 Abril

Arribem a les 6:40 l’Adela i jo, sense els altres. Ells estaven a la República Txeca, a Plzen. Anem en busca d’un lloc per esmorzar, però és tant aviat que tot està tancat. Però mentres busquem el lloc, ens anem fixant amb la ciutat i ens sembla maca.

Arribem al Elephant on the moon, un hostel un poc apartat però que el tracte és genial. Esmorzars inclosos, fins i tot un sopar inclós. I ens costa 9 euros la primera nit i 13 la segona.

Deixem les coses i ens anem a la plaça principal, que té una gran vida aquesta plaça i el seu casc antic. Tant de dia com per la nit. Dinem a la plaça uns Pierogi i una amanida a compartir i ens fotem ben tips. I econòmic, la tònica del viatge.

A les 17 arriben els companys que s’havien anat a la República Txeca. Els anem a buscar a l’estació i anem a deixar les motxiles a l’hostal. Al vespre anem a sopar en un restaurant “no massa típic” i després anem a pendre algo. Acabem en un karaoke, mesclats entre polonesos, escocesos i alguna nacionalitat més. Per cert, a la primera foto de sota veureu que em vaig trobar a Don Vito Corleone a Kraków.

Al vespre acabem al Paradox, una disco de tres plantes molt recomenable, on la música estava de conya. Acabo tota la nit amb el Borja i el Jordi a la sala de clàssics catant l’esperit polonès cracovià. Vam ensenyar a tothom com es canta la Bamba.

Dissabte, 12 Abril

Visitem la zona del castell de Kraków, on trobem bones vistes. En aquesta ocasió no puc tocar el Vístula. Però el fotografio, que tampoc està malament.

Després anem al barri jueu. Es nota diferent a la Kraków que hem anat veient durant la visita. Al barri jueu, per sota el riu, s’hi trobava la fàbrica d’Oskar Schindler, empresari i salvador d’un gran número de jueus en època nazi.

Tornem al casc antic i veiem el gran ambient que caracteritza Kraków. Ens el recorrem completament i comprem algun souvenir. Ens trobem diversos espectacles, entre ell una boda celebrada a l’estil típic d’allà.

Per dinar, mengem en un Milchbar. Són restaurants baratíssims amb menjar típic polonès i que venen a ser com uns restaurants pel poble. Realment mengem bé i a preu de ganga.

Al vespre anem a l’hostal a sopar, que la magnòlia a florit i ho hem de celebrar. Portem cerveses i hi ha graellada de botifarres. Molt bon rollo a l’hostal. Un cop celebrat això, decidim visitar un pub al centre de la ciutat. A mitja em rallo i me’n vaig a pota cap a l’hostal La broma costa 40 minuts a pota sense música. Em vaig aborrir una mica.

Diumenge, 13 Abril

Visitem Auschwitz i Birkenau. Una visita realment dura, però també molt interessant. Auschwitz està a 3km de Birkenau. És realment gran i algun Block d’Auschwitz no el podem visitar. Necessites anar aviat a Oswieczim, el poble més proper de Auschwitz.

Pel que ens va semblar, Birkenau és molt més fred que Auschwitz i impresiona més. Als camps hi havia un gran número e jueus que havien anat en massa a resar.

Un cop acabem la visita, tornem a Kraków i ja hem de córrer per falta de temps. Aquí comença un altre calvari. El tren que va cap a Berlin té les reserves de llit completes, i sense llit no ens deixen pujar al tren que va a Berlin. Ens barraven el pas i al final, corrent per le sandanes vam trobar una porta d’un vagó del tren que no estava tancada amb clau i ens vam colar.

Després ens vam fotre en un compartiment reservat i vam viatjar una estona amb uns polonesos molt simpatics que ens van ajudar i que fins i tot vam passar-ho bé. Un cop es va omplir el compartiment per la gent que el tenia reservat vam acabar al vago restaurant fins les 3. Va ser un calvari aguantar fins les 3. A les 3 baixem del tren a l’estació de Poznan per provar si podem tornar a entrar. Aquí el tren es tornava a dividir. Els vagons de dormir s’unien amb un tren que venia d’Ucraïna. Ja ens veiem xerrant amb alemany amb els russos…va ser una conversa de lloros. Només enteníem kein platz i polski wagon. Al final vam poder entrar al vagó polonès, i fins i tot vam dormir fins arribar a Berlin.

Dilluns, 14 Abril

Podem dormir algo i arribem a Berlin a les 8:00h. Estem baldats però afamats, i acabem dins el centre comercial que hi ha al costat de l’estació de trens de Gesundbrunnen. Deborem un esmorzar berlinès, que ja hi havia ganes, i quedem que ens hem de tornar a veure aviat per recordar les anècdotes viscudes (per nosaltres 6 dies però intensos) que no han estat poques.

En definitiva, la valoració del viatge és molt positiva. I content altre cop d’estar ja rondant per Berlin.

Demà me’n vaig cap a l’est europeu. Racons amb història contemporànea seran visitats. Racons ocupats en un passat no molt llunyà per bojos. Racons… Budapest - Cracòvia - Auschwitz. Estaré out fins dilluns…com a mínim. Suposo que tornem dilluns, però només ho suposo. És lo bo de no tenir bitllet de tornada…. Xungo que perdi el bitllet com va passar a Kobenhavn. Ningú em fotrà.

Trotz bin ich sicher und sage euch: Bis Montag!