Dijous juga l’Hertha la copa de la UEFA contra el Benfica. Si no m’equivoco, el Benfica és entrenat pel porc del Camacho. Serà més emocionant si és aixÃ. No, ara veig que l’entrena el Quique Flores…bueno, menys interessant però per l’estil. Vaig a veure’l amb l’Oliver. Primer partidet que presenciaré dels nostres jugadors aquesta temporada. A la lliga anem quarts…bueno, esperem que no sigui flor d’un dia.
Bueno aquest cap de setmana me’n vai al fred. Al paÃs del fred i de les coses cares. I no val badar. L’únic cop que he estat a Suècia ja vaig perdre l’avió de tornada per culpa d’una averia al tren que comunicava Malmö amb Copenhagen Flughafen.
Serà el primer dia que em poso un altre cop l’abric que em va acompanyar tot l’hivern l’any passat. El trobo a faltar al cabró, i viurem l’idili del nostre retrobament a Estocolm. Amb ell no passaré fred. Seré un os polar….vull ser un os polar.
Vinga mos veiem! Bon cap de setmana.
Campanya per a que el Carles i la Maria Antònia li diguin a la seva filla que esperen Sophie-Charlotte. Res de Pepetes, Pixeres, o Gertrudis! Votem per al neixement de la primera Sophie-Charlotte a Mallorca.
Conec una alemanya que li molaria que el seu fill es diguès Sophie-Charlotte. I Mallorca que és alemany, doncs ha de posar noms que li posarien els alemanys. Li digueu com li digueu, jo li diré Sophie- Charlotte i abreujaré amb Sophie!!!
Deixeu un comentari dient que us agrada molt aquest nom, si us plau. Evitem que una pobra criatura acabi rebent el nom de Pixeres o Gertrudis!!! Feu-ho, pel que més vulgueu….menys patiment a les criatures.
Ja sóc oficialment friedrichshainer des de divendres passat. Vaig fer l’ummeldung la setmana passada, amb lo que aixó suposa: 1 hora de cua. I encara està bé. De moment, he tingut la “nacionalitat” de Charlottenburger. I ara aquesta nova. He firmat una de les pà gines més glorioses de la meva biografia. Quan els nens de primà ria comencin a estudiar a l’escola la meva biografia, veuran que jo vaig ser Friedrichshainer. Espero que qui escrigui el llibre d’història, faci una bona definció del barri. Prost…oder zum Wohl! Worauf? Auf mich….natürlich!
Ho celebro amb valtros ballant aquesta song i cantant-la ben alt. Com si fos un himne: Requiem de Killing Joke
Sobes a Otto-Braun str. al barri de Mitte, llepant-li el cul al barri de Prenzlauer Berg. Et despertes a les 7 i hi ha una boira de collons. I has d’anar a treballar. Hi anirà s caminant perquè treballes al costat. Fa fred. El dia serà llarg. No tens bateria al reproductor mp3. Això és scheiße…és una kaka. Esmorzes a la catalana: fuet de l’à rea de Guisona i et fas panets al forn. Dies com aquests, per un motiu en concret, estan apunt de desaparèixer em fa l’efecte. Però la boira continuarà estant a aquestes hores del matà durant cada dia d’entre setmana.
Continua la falera Minerve a Berlin després del seu concert al Knaack. Em va encantar el detall. El dilluns estava disfrutant del meu Feierabend amb en Tito i ens endossà vem dos caipirinhes i dos mojitos, respectivament. Al Que passa, a Görlitzer Bahnhof. Una Cantina mexicana on els cocktails estan bé de preu. A la seva terrassa amb mà niga curta i mig plovent, però al costat de les calefaccions aquestes que foten al carrer. Això que rient de Minerve, ens fotem a cantar High Pitched Emotions i la taula del costat nostre, poblada per dos nois i una noia la coneixien. Sé això perquè la noia es va girar rient i em va mirar, i de cop vaig parar en sec de cantar-la…i després en Tito va dir Knaack (el nom del Club on van tocar el passat dissabte) i es va tornar a girar la noia i va dir “sehr gut!“. Sembla ser que Minerve regna l’elektro-pop berlinès actual.
Missatge per al seu cantant Daniel Wollatz:
Daniel, si llegeixes aquest post suposo que no entendrás res. Però si busques en un diccionari català -alemany les paraules d’aquest text, sabrà s que em trec el barret davant teu. Liebe Grüße aus Friedrichshain.
Si hagués de tornar a nèixer, potser triaria ser alemany. Però no un qualsevol. No tinc tant mitificats als aris perquè si. he trobat molts capullos per aquÃ, i gent genial. Com a tot arreu vaja, no descobreixo res. Però per exemple, m’agradaria tenir la tÃpica planta alemanya. Ser alt, rosset, vestir camisa, cantant d’un grup elektronic alemany i fotrem un cubata tranquillament un dia perquè si. I us preguntareu si hi ha algú aixà ja…doncs si. Possiblement diversos. Però només penso en un. Un trionfador, un sexsymbol alemany. El cantant de Minerve. Un tio que segur que entre setmana va putejat com tots nosaltres treballant 8 hores sense contar les hores extres. Però que els findes, amb el seu grupet, toca per tot Berlin. I després del post concert, es passa per la pedra a algunes gruppies alemanyes. Sense perdonar ni perdre el temps. Sens dubte, aquest seria el meu ideal de vida si pugués escollir com tornar a viure. Algun dia aconseguiré ser aixÃ…tinc quasi 28 anys, però de moment estic més a prop ara d’aquesta figura que fa un any.
Qualitat demostrada:
Bueno, petain és l’estat en el que em trobo després de 3 dies arrassant Rigaer Str. amb en Tito. Només vull dir que aquest carrer té un nom, i una song aquests dies: California über alles! Dels Dead Kennedys. Al Fischladen la vam escoltar i ahir al Filmrisz…un descobriment meravellós (1,50 oigos les Berliner Kindl i caipirinhes 3 oigos).
Només em puc despedir d’una manera escoltant aquesta song tant agressiva i boja. Disfruteu-la cabronassos!!!
Ahir vaig anar a buscar les notes a casa la marisol de l’examen del Deutsch Zertifikat, que equival al B1. I bé, content perquè he aprovat amb un 94 sobre un 100%. I no recordarem com vaig anar a l’examen. A l’últim dia estava fotent cerveses amb la Natalie, Joan i Tobias. A les 2:30 arribava a casa pensant que l’examen seria a les 10 o aixà i que estava fent bondat, però quan vaig veure que era a les 8:40 em va agafar una mala hòstia per fer les coses malament. Últim dia i no havia mirat encara la carta que em deia a quina hora tenia l’examen. Vai dormir 4 hores. A la 13 recordo fer la prova escrita i per fer temps me’n vai anar amb el Mohamed a veure com jugava ell a les mà quines escurabutxaques. Jo estava moribund, però bueno, al final va sortir tot bé. Ara a pel B2!
