El blog d’en SiG

Aquest popular llibre de Wladimir Kaminer, és el que m’estic llegint actualment. La veritat és que m’està enganxant. Suposo que els ingredients cultura de l’est d’europa, berlin de l’est i unes historietes entretingudes i amb un vocabulari alemany entenedor, fa que pugui seguir-lo bastant bé. també consta de capítols curtets i bastant independents, cosa que també ajuda a no anar perdut si un capitol no has entés alguna cosa massa bé.

Tracta sobre la seva vida, quan va emigrar cap a Berlin encara pertanyent a la DDR. Explica una mica com va ser els seus inicis a la ciutat. De moment he llegit 6 capítols i puc assegurar que em sembla un spannendes Buch.

Nota que em va fer gràcia, és que diu que a l’arribada a la capital de l’extinguida DDR, van anar a sac a conèixer gent i a tenir contactes. I els primers colegues que van tenir van ser Vietnamites i Mellados. Em va fer gràcia aquesta dada…

Quan m’acabi el llibre, em llegiré un altre llibre seu anomenat Ich bin kein Berliner. En Cédric el té i intercanviarem llibres.

Recomano el llibre a tothom que tingui un nivellet de B1 o B2, és un llibre que es fa fàcil llegir i una manera entretinguda d’apendre.

Post dedicat al Carles i la Maria Antònia, que ja són pares des de fa uns dies. Suposo que deu haver valgut la pena esperar. Tot i jo estar, no sé si a anys llum, però fins a la vista no m’ha passat pel cap, de tenir nens (de moment, ni tinc calers per adoptar ni tinc una dona que els vulgui tenir amb mi…ni tinc ganes jaja) veig que altres si que ja en tenen i m’alegro per ells. Només dir felicitats i us dedico una extraordinaria song. I per tres motius: perquè es diu Babies, perque és de Pulp, i em recorda com sempre pidolaves en aquelles nits de pomada quasi sempre Common People i pq em dona un bon rotllo que t’hi cagues.

http://www.youtube.com/watch?v=g1LE9s8RxYg

Un dia li diré a la Mercé qué vam fer els últims anys teus a Barna.

Felicitats!!!

Quin vi, collons…és lo millor en quant a vins caseros des de que estic a Berlin. Lo bo, és que buscant per internet, he vist un altre que feia un homenatge al Mederaño i diu que també està a Alemanya. La meva pregunta és: és un vi de Freixenet que només es pot trobar a Deutschland o que passa? Jo no el coneixia abans. És més, em vaig quedar astorat quan vaig veure que Freixenet tenia un vi. Recordo la primera vegada que el vam provar. A la casa de Bismarckstrasse (la primera…jaja ha plogut) amb en Leiton, l’Adela i el Toni, el que ens el va presentar.

Aquest vi el portem arreu on nem, als sopars que fem, festes. Recordo que a la festa de la Pauline, el vam dur, i la gent felicitant-nos (i trincant-se el vi…fins matar-lo…) i aquest divendres, a la festa dels francesos també en vaig dur un. En Cedric em va dir, mira he comprat aquest vi molt barat. I jo vaig dir, bueno ja que m’invites compraré un vi que té molt bon gust. Doncs dilluns em va dir que el dia següent de la festa que van conèixer el Mede, la tropa francesa estaven comprant un altra vegada aquest vi.

Fins i tot la Therese quan se’n va anar a València, ens va regalar un Mederaño a Joan i a mi..el Mederaño dona molt joc.

El Mederaño se’ns dubte és un vi recomenable al 100%, on per 3 eurets i poc, reps el reconeixement de gent d’arreu del món.
I buscant buscant, es devetlla el meu dubte. Paraules del president de Freixenet a la pregunta següent:

¿La estrategia de presentar en el mercado británico vinos con la marca Freixenet, hasta ahora reservada al cava, no ha sido demasiado arriesgada?
No, porque ya la habíamos probado con éxito en Alemania, con nuestro producto Mederaño, del que se venden más de cinco millones de botellas al año. Freixenet tiene un “sentido imperialista” que le hace ir a ganar a todos los mercados mundiales, sin olvidar nunca, el concepto de calidad que le caracteriza. Inglaterra, es actualmente el líder del mercado mundial de vinos espumosos, así que nuestra entrada la encontramos muy importante.

Collons si té èxit….

Zum wohl!!! Auf Mederaño!